Isabel-Clara Simó despulla els “Homes” després de l´èxit “Dones”

València, 10/03/10
Isabel-Clara Simó ha presentat en València ciutat Homes, el seu últim llibre, que acaba de publicar-se en la col·lecció «L’Eclèctica» d’Edicions Bromera.

Homes segueix l’estela de Dones, també d’Isabel-Clara Simó, un títol del qual s’han venut més de 125.000 exemplars. Aquesta obra, que ha esdevingut ja tot un clàssic, és un llibre deliciós que va seduir els lectors i la crítica, i ha estat adaptat fins i tot al cinema i al teatre. Així, l’autora s’ha plantejat el repte literari i personal de despullar l’univers masculí en aquest nou llibre de relats, un repte que, confessa, «m’ha fet gaudir fins i tot més que l’escriptura de Dones». I, a la manera de Virginia Woolf –que ja va dir «que no us espante cap tema» en Una cambra pròpia–, ho fa amb valentia i una bona dosi d’humor.

Isabel-Clara Simó fa desfilar per les pàgines d’aquest volum vint-i-dos protagonistes masculins a través d’històries breus i incisives en què el lector pot descobrir el retrat de més d’un conegut o, fins i tot, una fotografia sorprenent d’ell mateix. I és que, com conclou Simó, entre els homes, «n’hi ha de tot»: arrogants, però també dominats; violents, però també violentats; triomfadors, però també derrotats. L’autor ha comentat que espera «que cap home estiga a la defensiva  a l’hora de llegir el llibre», perquè l’ha escrit amb molta mala bava, però també amb estima, comprensió i solidaritat.

 L’autora fa desfilar vint-i-dos protagonistes masculins a través d’històries breus i incisives en què descobrirem el retrat de més d’un conegut o, fins i tot, una fotografia sorprenent de nosaltres mateixos. Homes és un repte literari i personal per a la creadora de Dones, un llibre deliciós que va seduir els lectors i la crítica, i que ha estat adaptat al teatre i al cinema.

Isabel-Clara Simó diu també que “tenia ganes d’escriure un llibre sobre els homes. Ja ens ho havia dit la Virginia Woolf: «Que no us espanti cap tema», al seu sempre recordat Una cambra pròpia. He fet servir la ironia, és clar. Però m’he fixat de debò en ells. Tots diferents, però educats en uns mateixos paràmetres. I els he vistos xuletes,però també dominats; violents, però també violentats;triomfadors, però també derrotats. He contemplat la seva eufòria quan estan lluny de les dones, i un afany de competitivitat que és inculcada des del pati de l’escola. També els he vistos bojos d’amor. I sensibles a les desgràcies de les dones.I, alhora, n’he trobat d’absolutament mancats de qualsevol forma de comprensió envers les dones i d’una insensibilitat diamantina. Hi ha de tot, vull dir.

Si m’hi he acostat, literàriament parlant, ha estat amb afecte, intentant entendre’ls. I de vegades, és clar que sí, condemnant-los. Són els nostres companys, els nostres amics, els nostres germans. Els estimem i els blasmem, els mirem horroritzades i els abracem entendrides. Aproximadament com ells fan amb nosaltres, les dones. Que hi ha massa ironia, fins i tot quan aplaudeixo? Potser sí, però és que algun cop ens ho poseu molt fàcil, companys!”

Sobre l´autora
Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943), doctora en filologia romànica, ha exercit l’ensenyament a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i el periodisme. Al llarg d’una carrera literària intensa i sòlida, ha obtingut èxits tan contundents de crítica i públic com: És quan miro que hi veig clar, Premi Víctor Català 1978; Ídols, Premi de la Crítica del País Valencià 1986; Històries perverses, Premi de la Crítica Serra d’Or 1993, o La salvatge, Premi Sant Jordi 1993. En Edicions Bromera ha publicat també el seu clàssic Júlia; La innocent, Premi València de Literatura 1995; Dones; Raquel, Joel; Dora diu que no; l’obra de teatre Còmplices, i El meu germà Pol, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2007 i una de les obres revelació del 2008.

Print Friendly, PDF & Email
Share