Llega al Teatre Principal ‘Jo vaig veure Sorra Blava a la platea del Teatre Principal’
València, 27/11/2018
L’Institut Valencià de Cultura presenta al Teatre Principal de València del 28 de novembre al 21 de desembre la producció ‘Jo vaig veure Sorra Blava a la platea del Teatre Principal‘, una creació sorgida de la convocatòria oberta de l’IVC amb el propòsit d’estimular la creació col·lectiva, a la qual es van presentar 13 propostes.
Aquesta obra és el projecte guanyador de la convocatòria «Cinc elevat a cinc», a la qual s’havien de presentar propostes que seguiren unes regles de joc quant a ser una creació col·lectiva i seguir unes pautes de producció que jugaren amb el nombre cinc: cinc intèrprets, cinc espills, cinc cadires, cinc setmanes d’assajos, cinc dies d’exhibició, entrades a cinc euros…
Roberto Garcia, director adjunt d’Arts Escèniques de l’IVC, ha manifestat que aquest projecte «és una injecció de veritat, d’autenticitat, amb res de previsible, tot un salt al buit»
‘Jo vaig veure Sorra Blava a la platea del Teatre Principal’ és un text de Laura Sanchís i Alejandro Tortajada, amb la col·laboració dels intèrprets Agus Carreño, Anaïs Duperrein, Sonia Gómez, Pep Laza i Begoña Rio, mentre que l’escenografia i el vestuari és de Mireia Vila, l’espai sonor de David Alarcón, el moviment de Santi de la Fuente i la il·luminació de Ximo Rojo.
El resultat és un procés contra rellotge amb una enorme energia, una història plena de crits personals i amb una poètica escènica molt particular fruit del treball de tots els participants del muntatge.
L’inici d’aquesta proposta va ser el plantejament, per part dels seus creadors inicials, de la qüestió «Teniu por al Teatre Principal?», a partir de la qual es va convocar un càsting per a persones que mai hagueren treballat a les institucions públiques i en què es va demanar que portaren al càsting un personatge fruit de les seues experiències personals. Al càsting es van presentar 74 persones, de les quals se’n van triar cinc.
Des d’aquest punt de partida, l’obra pretén parlar dels exclosos i donar molta importància al Teatre Principal com si es tractara d’un personatge més, mostrant el teatre en funcionament, mostrant la seua maquinària. Tot açò enmig d’una reflexió sobre uns actors que actuen al Teatre Principal, sobre l’èxit, sobre la por al fracàs, sobre el lloc que ocupen, per tal de crear tot un cosmos propi i exclusiu.
Els representants de la funció han manifestat que ha sigut un procés molt intens, ja que tots els textos que hi apareixen són el resultat de les vivències de cada un dels implicats, un procés molt dur, però del qual han gaudit molt, malgrat anar contra rellotge.
