Bromera publica la novel•la més poderosa de Herta Müller
València, 16/07/2010
Bromera incorpora al seu catàleg el que està considerat el millor llibre de la Premi Nobel Herta Müller, Tot el que tinc, ho duc al damunt, que els lectors ja poden trobar a les llibreries. Es tracta de tot un esdeveniment editorial, ja que l’esperada novel•la de la guanyadora del Nobel ha rebut unes crítiques excepcionals en l’edició alemanya i la seua publicació ha despertat gran expectació a nivell mundial. Sens dubte, la publicació en «L’Eclèctica» és una fita important per a Bromera que confirma l’aposta de l’editorial per la publicació d’autors internacionals de primera fila.
En aquesta novel•la, Müller dóna veu als deportats d’origen alemany obligats a treballar en camps de treball forçat després de la Segona Guerra Mundial. Basada en l’experiència del poeta germanoromanés Oskar Pastior, l’obra esdevé testimoni universal de com als lager, la pèrdua de les possessions materials va lligada a l’horror de la pèrdua d’humanitat. Herta Müller visitarà Madrid l’última setmana de juny per tal de promocionar Tot el que tinc, ho duc al damunt en les dues edicions que es publiquen simultàniament per Bromera i Siruela (castellà).
Des de les primeres línies de Tot el que tinc, ho duc al damunt, el lector es queda atrapat per l’extraordinari poder expressiu de Müller per a narrar una història commovedora i dramàtica que descriu la quotidianitat de la vida sense llibertat en un camp de treball forçat, l’anul•lació de l’individu i la lluita per la supervivència en condicions extremes. Nominada al prestigiós premi Deutscher Buchpreis, que selecciona les millors novel•les de l’any en alemany, ha rebut el beneplàcit unànime de la crítica que l’ha qualificada com una «obra mestra, valenta» (Süddeutsche Zeitung), i «pertorbadora, opressiva i, alhora, d’una força lingüística deliciosa, que el lector no podrà oblidar mai» (Focus).
La publicació d’aquesta última obra de la Premi Nobel de Literatura en la col•lecció «L’Eclèctica» se suma als dos títols de l’autora que Bromera va publicar coincidint amb la concessió del prestigiós guardó de l’acadèmia sueca i que han ofert la possibilitat de llegir l’obra de Müller per primera vegada en la nostra llengua. Es tracta de L’home és un gran faisà en el món i La bèstia del cor. Ambdós títols són ben representatius de la literatura de l’escriptora germanoromanesa que «dibuixa els paisatges dels desposseïts amb la concentració de la poesia i l’objectivitat de la prosa», segons va afirmar el portaveu de l’acadèmia sueca en anunciar el guardó el passat mes d’octubre. A més, el pròxim títol que incorporarem al catàleg de l’editorial serà En terres baixes, la primera obra de Müller que va ser publicada a Alemanya, després de ser censurada al seu país natal, Romania.
En L’home és un gran faisà en el món l’autora retrata la desintegració d’una comunitat germànica a la Romania rural, dins d’una atmosfera opressiva d’insòlita cruesa. Sens dubte, és un relat que fa palesa la qualitat literària de Müller per la vivor de les imatges que empra, el ritme i la modulació de la prosa. D’altra banda, La bèstia del cor, distingida amb el premi IMPAC, narra la història d’un grup d’amics, estudiants, professors i enginyers aniquilats per la mirada omnipresent i opressiva de la dictadura romanesa. Müller ofereix en aquesta obra una reflexió sobre la sinceritat i l’engany, sobre com les persones «es converteixen en un error elles mateixes».
Considerada una de les últimes veus que demana justícia per als desemparats i oblidats per la Història, la literatura de Herta Müller és qualificada de combativa, dura, lúcida i mordaç, amb elevades dosis de lirisme. La seua obra està impregnada de vivències personals, com ella mateixa ha explicat: «Tot el que he escrit està relacionat amb el que em va tocar viure durant trenta anys sota una dictadura», i s’erigeix així en símbol de la defensa de les minories i contra els totalitarismes.
Herta Müller (Nitchidorf, Romania, 1953) descendeix de la minoria alemanya a Romania. Va estudiar filologia germànica i romanesa a la Universitat de Timisoara i, pel seu paper en defensa dels drets d’aquesta minoria, es va veure obligada a exiliar-se a Berlín, on viu des del 1987. Membre de l’Acadèmia Alemanya de Llengua i Literatura i autora de més d’una vintena de llibres entre novel•les, poesia i assaig, traduïts a nombroses llengües, ha estat guardonada amb alguns dels premis més importants d’Alemanya, com ara el Kleist, el Würth, l’Aspekte i el Joseph Breitbach, als quals cal sumar la darrera distinció que ha rebut: el Premi Nobel de Literatura.
