Es convoca el V Premi de Teatre Ciutat d’Alzira

El guardó està dotat amb 8.000 euros


Alzira, 03/05/2010
La cinquena edició del Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca consolida el prestigi d’aquest guardó dins dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. La bona participació registrada en les edicions anteriors i la gran qualitat de les obres guanyadores fins ara fa que siguen moltes les expectatives que desperta aquesta cinquena convocatòria.

Com és tradicional, el títol de l’obra guanyadora es farà públic en el transcurs de l’Encontre de Teatre a l’Estiu que organitza l’Ajuntament d’Alzira durant la primera setmana de juliol i que enguany arriba a la XXII edició.

La dotació del premi és de 8.000 euros, que s’atorgaran al guanyador, juntament amb l’estatueta emblemàtica dels Ciutat d’Alzira –obra de l’artista Manuel Boix– durant el sopar de lliurament dels XXII Premis Literaris Ciutat d’Alzira, que tindrà lloc la nit del 12 de novembre de 2010. A més, l’obra guardonada serà publicada per Edicions Bromera en la col•lecció «Bromera Teatre».

El termini de presentació dels originals estarà obert fins al 7 de juny i s’admetran obres de qualsevol modalitat teatral, així com adaptacions de clàssics, sempre que reunisquen els requisits especificats en les bases.
El jurat del V Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca –que rep aquest nom en memòria de l’escriptor alzireny Francesc Palanca i Roca (1834 -1905), autor teatral que va destacar de manera notable en la modalitat sainetesca– estarà format per Salvador Bataller, Piti Español, José Antonio Martínez, Josep Palomero i l’alcaldessa d’Alzira, qui delega en el regidor de Cultura, Carlos Correal, que el presidirà.

El guanyador del IV Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca va ser l’autor i guionista Piti Espanyol amb Mans quietes!. L’obra ha estat portada a escena per Albena Teatre sota la direcció de Carles Alberola i amb la interpretació dels rostres més coneguts del panorama audiovisual valencià. Mans quietes! ens ofereix una crítica sarcàstica a la rigidesa del llenguatge políticament correcte, als mètodes pedagògics obsolets i als agravis més ancestrals entre homes i dones.

Print Friendly, PDF & Email
Share